Mes que un espai polític, això es un espai per donar opinions de qualsevol persona que estimi Puigcerdà, la Cerdanya i Catalunya.
676 19 31 12
Truca’ns!
dimecres, novembre 11, 2009
Les comarques gironines han passat d´emportar-se el 10,2% al 6,6% dels pressupostos de la Generalitat
Diari de Girona 11 de novembre de 2009 Les comarques gironines s'emportaran un 6,6% del total dels pressupostos de la Generalitat per a l'any 2010, malgrat que en aquest àmbit territorial hi viu gairebé el 10% de la població. Es tracta de la xifra percentual més baixa dels darrers cinc anys, ja que des de 2006 fins a 2009 tots els percentatges havien oscil·lat entre el 9,7% i el 12,2%. Mirant les xifres fredament, a les comarques gironines els correspon el 6,6% del pressupost de 2010, la qual cosa es tradueix en 224,4 milions d'euros. El descens respecte del 2009 és important, ja que enguany Girona s'ha emportat el 10,2% del "pastís" pressupostari. Respecte als anys anteriors, l'any 2008 Girona havia rebut el 9,7% dels diners, el 2007 havia ascendit fins al 12,2% i durant el 2006 es va situar en el 9,8%. Comparant-ho amb la resta de comarques, l'àmbit metropolità (és a dir, Barcelona i rodalies), lògicament, s'emporta la major part de la inversió, ja que és on hi viu una major quanitat de població. El seu pes en el global dels pressupostos s'ha mantingut més o menys igual en els darrers anys, i durant el 2010 ascendeix fins al 67,6%. En canvi, l'Alt Pirineu i l'Aran (on queda englobada la comarca de la Cerdanya, mig gironina i mig lleidatana) és la que tradicionalment ha rebut menys inversió per part del Govern, ja que és també on hi ha menys habitants. Concretament, sempre ha vorejat al voltant del 2% d'inversió, i enguany se situa en l'1,9%.
Des de CiU lamentem que l'equip de govern no respongui les nostres preguntes als plens
En el ple ordinari del passat dia 22 d’octubre, l’equip de govern no va respondre cap de les nostres preguntes que li vam plantejar el grup de CiU durant el torn de precs i preguntes. El portaveu de CiU ha expressat el “malestar i preocupació” del nostre grup per aquesta actitud, que "demostren que l’alcalde i el seu equip de govern han entrat des de fa temps en una dinàmica de no escoltar ningú, no només el grup de CiU, sinó la ciutadania en general”, i de “governar d’esquenes a la gent de Puigcerdà”.
Concretament, les qüestions que es van plantejar des del grup de CiU en el torn de precs i preguntes del darrer plenari van tenir a veure amb el projecte casal per a infants, sobre conduccions de serveis i instal·lacions, mobilitat, el Campus Cerdanya i sobre l'Àrea de Comerç, Turisme i Comunicació.
CiU de Puigcerdà diu que les sentències judicials estan per complir-les
Noticia del Diari de Girona del 25 d'Octubre de 2009
Davant la sentència judicial que obliga l'Ajuntament de Puigcerdà a dotar d'armes de foc als agents del Cos de la Policia Local de Puigcerdà, el grup municipal de CiU assenyala que vol expressar respecte per les decisions judicials. Així, segons el comunicat, el portaveu de CiU a l'Ajuntament, Albert Piñeira ha manifestat que les sentències judicials estan per complir-les. Piñeira ha afegit que una administració pública com l'Ajuntament de Puigcerdà ha de ser la primera a donar exemple en el compliment i acatament de les sentències judicials. El portaveu ha exposat: "atès que la normativa és molt clara, no cal donar més voltes al tema de les armes." CiU ha recordat que Puigcerdà, abans de la darrera interlocutòria, era l'única capital catalana de comarca on els agents no portaven armes. Finalment, Albert Piñeira ha manifestat que CiU confia plenament en el bon criteri de la policia local de Puigcerdà a l'hora de determinar els serveis en els quals és necessari l'ús d'armes.
El Govern a proposta de CiU instarà Madrid a crear un tren semidirecte des de Puigcerdà
La Generalitat a proposta de CiU instarà el govern de l'estat a la posada en marxa d'una línia de trens semidirectes entre Puigcerdà i Barcelona. Així ho van acordar ahir per unanimitat de tots els grups la comissió de Política Territorial del Parlament. La comissió va aprovar una moció proposada per CiU en la qual especifica que el Govern instarà el seu homòleg de Madrid a "accelerar les previsions del Pla de Transport de Viatgers, per tal d'ampliar l'oferta de viatges de la línia Barcelona-Puigcerdà amb la incorporació de dos trens semidirectes el dia amb parada a Ripoll, un d'anada al matí i un altre de tornada al vespre", i a "millorar la resta del servei de la línia Barcelona-Puigcerdà per aconseguir fer el trajecte en un temps aproximat de dues hores". Si bé aquesta segona petició és de més difícil execució fins que no es desdobli la línia entre la capital i Vic, segons han manifestat les administracions supracomarcals, la d'establir dos trens semidirectes diaris sí que seria factible eliminant algunes parades i possibilitant avançaments, segons han reclamat les forces polítiques del territori.
CiU denuncia que el servei de regionals de Renfe a Catalunya està sent “menyspreat per l’Estat” i “oblidat per la Generalitat”
Macias i Rull consideren “incomprensible que el Tripartit no demani regionals quan negocia el traspàs de rodalies” i insten el Govern a rebutjar, l’1 de gener, un traspàs “amputat” que “hipotequi el futur de regionals”
Pere Macias, portaveu adjunt de CiU al Congrés dels Diputats i portaveu de Foment, i Josep Rull, portaveu d’Infrastructures de CiU al Parlament, han denunciat avui que el servei de regionals i mitjana distància de Renfe a Catalunya és la “ventafocs” de la xarxa ferroviària de transport públic català i “està sent menyspreat per l’Estat” i “oblidat per la Generalitat”. Macias ha explicat que aquest servei s’està prestant amb uns trens obsolets, amb el pitjor material de Renfe, amb un augment de la durada del trajecte superior a la d’anys enrera i amb la mateixa freqüència de pas de fa vint anys. Per tant, “és incomprensible que el Govern de la Generalitat no es preocupi de demanar regionals quan negocia el traspàs de rodalies”.
De fet, en l’acord per al traspàs al què van arribar el President Montilla i el Ministre Blanco, “s’incompleix l’Estatut, que no distingeix entre regionals i rodalies”. Però el propi Ministre Blanco ha admès que aquest traspàs de regionals “no ha estat demanat per la Generalitat”. Macias ha instat a la Generalitat a “reobrir les negociacions i que no es doni per tancat l’acord per al traspàs de rodalies”.
El portaveu adjunt de CiU al Congrés ha advertit que “aquest és un traspàs al més pur estil Zapatero, qui, com sempre, i com ja va passar amb el finançament, es fa la foto però la realitat és que és un acord buit i, el més greu, és que el Govern Català es deixa ensarronar. Si no es millora aquest acord, la Generalitat no l’hauria d’acceptar. El Govern català ha de tenir més ambició de país i defensar un acord de veritat amb finançament i control”.
En la mateixa línia s’ha expressat Josep Rull per qui “és una insensatesa fragmentar el servei ferroviari català entre regionals, que seguiria sent competència de l’Estat, i rodalies, que seria traspassada a la Generalitat segons l’acord actual”. El diputat nacionalista considera “inadmissible la degradació a la que està sotmesa el servei de regionals” i per aturar-la l’única solució és un traspàs “integral” que permeti “aturar la degradació, eliminar la discriminació i establir un servei més competitiu”. Rull creu que “un Govern responsable, el dia 1 de gener, no hauria d’acceptar una transferència amputada i parcial com la que es posa sobre la taula”. I és que a banda que no es preveu la transferència del servei de regionals i mitjana distància, “la Generalitat no té cap mena de control sobre la infrastructura per la qual circulen els trens i, a data d’avui, el Govern encara no sap quina serà la dotació econòmica de la transferència”.
Durant la seva intervenció Rull ha desgranat els arguments que justifiquen la reclamació d’un traspàs urgent de la xarxa de regionals a Catalunya: el temps de viatge ha augmentat en 10 minuts respecte l’any passat; aquest estiu de les 180 circulacions diàries entre un 30 i un 30% han presentat problemes amb l’aire condicionat (en aquest sentit, els mateixos treballadors de Renfe han denunciat a Treball la presència de bactèries als aires condicionats dels combois); les freqüències horàries de pas no han variat en 20 anys; cada setmana es produeix com a mínim una incidència que produeix retards entre 10 minuts i 3 hores, com la del passat 18 d’agost; no s’informa del motiu del retard ni de les previsions temporals per a la seva resolució; la meitat dels trens són anteriors a l’any 1975; dels 57 nous trens que entraran en funcionament arreu de l’estat, només 18 arribaran a Catalunya (un 31%).
Mantenir aquesta situació, amb un traspàs sense regionals tal com preveu el Tripartit, seria abocar regionals a “una situació de marginalitat”. “Si els 25 diputats de PSC actuessin amb força seria possible un traspàs integral i no una transferència parcial que hipoteca el futur de la xarxa” ha conclòs Rull.
Per tal de solucionar aquest greuge, els grups parlamentaris de CiU al Parlament de Catalunya, així com també al Congrés i al Senat, han presentat diferents iniciatives: una proposta de resolució al Parlament demanant que no es segregui el traspàs de rodalies del de regionals; una proposta de resolució al Congrés on s’insta el Govern a iniciar el traspàs de regionals amb una transferència integral (finançament adequat, gestió de les vies, etc).
LA MESA DEL PARLAMENT ADMET A TRÀMIT LA PROPOSICIÓ DE LLEI DE RÈGIM ESPECIAL DE LA CERDANYA
La Mesa del Parlament de Catalunya ha obert aquest mes de setembre el nou període de sessions de la cambra catalana admetent a tràmit la proposició de llei de règim especial de la Cerdanya, presentada pel Consell Comarcal de la Cerdanya.
Aquesta llei ja s’havia intentat tramitar dues vegades. La primera no va prosperar, però en contrapartida es va impulsar l’Oficina d’Atenció Ciutadana de la Cerdanya, que permet que els ciutadans puguin fer gran part dels tràmits administratius sense haver de sortir de la comarca.
En la segona ocasió, fa uns mesos, la proposició de llei no es va admetre a tràmit amb l’excusa que aprovar aquesta llei destarotaria els pressupostos de la Generalitat vigents. Per això, es va introduir una disposició addicional al text legal que, amb l’objectiu de salvar aquest obstacle, preveia que en cas que s’aprovés la llei de règim especial de la Cerdanya, aquesta no entraria en vigor a tots els efectes fins a l’exercici pressupostari de l’any següent al de la seva aprovació. Un cop feta aquesta modificació, la Mesa del Parlament ha acabat admetent a tràmit la proposició de llei.
El president comarcal de CDC, Jordi Gassió, ha valorat “molt positivament” aquest fet, que “suposa un pas més en el camí per poder tenir, finalment, una llei específica que reconegui la singularitat de la Cerdanya, amb tot el que això comporta”.
Gassió ha recordat que “des de Convergència de la Cerdanya sempre hem defensat la necessitat d’aquesta llei i hem lluitat per aconseguir-la”, i ha volgut remarcar, així mateix, “la unitat institucional i els consens, amb independència de sigles i colors polítics, i de tots els cerdans i cerdanes, que sempre hi ha hagut a l’entorn de la defensa d’aquesta llei i dels interessos de la comarca”.
La petició de llei de règim especial de la Cerdanya també va ser una de les principals qüestions tractades durant la visita que recentment va fer a la comarca el secretari general de CDC, Artur Mas, concretament el passat dia 3 de setembre.
L'ajuntament de Puigcerdà improvisa les obres del centre de Puigcerdà
A les obres del passeig 10 d’Abril començades l’1 de setembre, s’hi sumaran, a partir del dilluns dia 14, les de remodelació de la plaça de l’Ajuntament.
Aquestes obres obligaran a la reordenació de tot el trànsit al centre urbà de Puigcerdà.
Per tal de facilitar la mobilitat, és imprescindible una bona senyalització i reordenació de la circulació dels carrers.
A dia d’avui, encara no s’han senyalitzat les afectacions a la circulació com a conseqüència d’aquestes obres.
Creiem que en aquest aspecte no es pot actuar de manera improvisada, i que una bona senyalització i informació prèvia ens estalviaria molts problemes en la circulació al centre urbà.
Per això, creiem que l’Ajuntament no pot esperar més i ha d’informar ja i senyalitzar adequadament tots els carrers que es veuran afectats.
Des de CiU considerem que no es pot repetir la improvisació i precipitació dels primers dies de les obres del Passeig 10 d’Abril, en què la circulació era de tal manera que la gent que entrava al centre urbà pel carrer Escoles Pies es trobava que al final només podia tornar al mateix punt.
També pel que fa a les obres del Passeig 10 d’Abril, aquestes han estat pràcticament aturades durant aquesta setmana.
Tenint en compte les dates en què ens trobem i que aquest cap de setmana serà el pont de la Diada Nacional de Catalunya, i que per tant és una de les èpoques de major afluència de gent a Puigcerdà, creiem que hauria estat més prudent començar les obres a partir del dia 14 i fer-les a ple rendiment, sense interrupcions innecessàries.
Finalment, creiem que aquesta reordenació temporal de la circulació s’ha de dissenyar de manera que les afectacions del trànsit siguin estrictament les imprescindibles. No té cap sentit, per exemple, que durant tot aquest temps hagi estat tancat al trànsit el carrer Querol, ja que no hi ha hagut cap obra que justifiqués aquest tancament un cop finalitzada la remodelació de les places Santa Maria-Herois. A més, cal recordar que aquesta mesura ha dificultat l’accés a l’Hospital de Puigcerdà.
Entrevista d'Albert Piñeira per Viure als Pirineus.
Com valora CiU el que portem de legislatura? Acabem de superar l’equador del mandat, i es nota un desgast de l’equip de govern format per ERC i PSC. Cal tenir en compte que quan acabi aquesta legislatura, portaran 20 anys governant. Hi ha mancances tant en els projectes, com en la forma de fer les coses, ja que cal que l’Ajuntament s’apropi més a la ciutadania. A més, hi ha algunes àrees amb unes mancances gravíssimes, i una d’elles és la de Festes i Turisme. No pot ser que tot el pressupost d’aquesta àrea es destini a festes, s’oblidi el turisme, i no es facin campanyes de promoció turística reals i efectives.
Què cal fer amb el turisme? Tant Puigcerdà com la Cerdanya depenen de dues potes, la construcció i el turisme. Ara la primera sembla que coixeja, i per tant cal reforçar la segona. L’Ajutament de Puigcerdà, en canvi, s’està refiant de que la gent ja puja sola , i que no cal destinar gaire esforços per atreure-la. Això és un error, ja que cal seguir anan a buscar la gent, i potenciant el producte turístic que pot oferir la Cerdanya tant a l’estiu com a l’hivern, perquè sinó ens guanyaran altres comarques que sí que s’han espavilat. I per fer això, cal que la comarca, i també l’Ajuntament de Puigcerdà, vagin a la una. També cal buscar activitats culturals, esportives o festives per omplir aquelles èpoques de l’any, com la primavera, que són més fluixes turísticament.
Com veu Convergència la situació de la mobilitat a la Vila? Partim de la base que cal reordenar completament tota la circulació de Puigcerdà. A més, cal crear un seguit d’alternatives en mobilitat i aparcament, com ara el manteniment de més zones d’aparcament rotatori al centre de la Vila, la creació d’aparcaments propers al centre i a un preu raonable, o la creació d’algun tipus de transport públic. Una molt bona idea que es podria copiar és la del bus urbà que circula per La Seu. Aquí serviria per connectar el centre amb els barris més allunyats. Finalment, també cal revisar les tarifes dels pàrquings “Saba” que hi ha a la població, tant la zona blava com el pàrquing soterrat del Call. No pot ser que aquest últim aparcament s’hagi apujat un 41% l’últim any. Tot plegat ha de servir perquè la gent de Puigcerdà i comarca pugui circular i aparcar fàcilment, perquè si no, la Vila es convertirà en una mena de feu inexpugnable, i la gent ja no hi voldrà venir.
Com veieu el pla urbanístic que afecta la zona on s’ha de fer l’hospital transfronterer? Abans de res, cal deixar clar que CiU sempre ha recolzat el projecte de l’hospital transfronterer, ja que és una infraestructura molt necessària per Puigcerdà. Dit això, també cal dir que l’ubicació de Rigolisa no ens sembla la més adequada, ja que creiem que simplement és l’excusa per poder-hi fer una gran operació urbanística. En el que més discrepem amb l’equip de govern és precisament amb el pla urbanístic que envolta la construcció de l’hospital, ja que creiem que és massa gran, i que Puigcerdà no ho necessita. Els propietaris dels terrenys es veuran obligats a urbanitzar una zona molt gran, i ara mateix la situació econòmica no és gens bona. Creiem que cal anar per parts: primer urbanitzar la zona que afecti estrictament l’hospital, i després, quan es pugui, ja s’anirà urbanitzant la resta de la zona.
Com veu CiU l’encaix de Cerdanya en la futura vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran? Des de CiU creiem que a Catalunya no hi falten més admnistracions, sinó que en sobren, amb la qual cosa creiem que si se’n crea una de nova, com la vegueria, cal que en desaparegui una altra. Dit això, creiem que tal i com s’està fent la vegueria, a Cerdanya no ens interessa. De moment, el que s’ha fet és nomenar una carretada de càrrecs sense que existeixi la vegueria en si, i el que ha passat és que la seu de les delegacions s’ha ubicat al poble o ciutat d’on és el delegat, ja sigui a Tremp, a La Seu… Això fa evident que la tricapitalitat de la que s’havia parlat, és un frau que ja no es creu ningú. El que demanem des de CiU, és que qualsevol nova divisió administrativa que afecti la Cerdanya, es consulti als cerdans, perquè decideixin on volen pertànyer. Escoltar la seva voluntat és el mínim que poden fer, tenint en compte el maltracte històric que ha patit la Cerdanya per part de les administracions. Ara mateix per algunes coses cal anar a Girona, per unes altres a Lleida, per unes altres a Barcelona, a Manresa, a Ripoll, a Olot, a La Seu o a Tremp. Si amb la vegueria tots els tràmits s’han de fer a Tremp, a Convergència creiem que tampoc hi guanyarem gaire, però si més no, volem que els cerdans tinguin l’opció de decidir-ho.
Fa poc l’alcalde de Puigcerdà es va reunir amb el de Vic per abordar la possibilitat de portar estudis de la Universitat de Vic, a la vila. Com ho veieu? Ho veiem bé. Cal potenciar l’ensenyament a tots els nivells, des de les llars d’infants fins els estudis universitaris. Creiem que a Puigcerdà hi falta una nova llar d’infants, una nova escola-institut, una Escola Oficial d’Idiomes i, perquè no,uns estudis de grau superior. Si tenim una universitat d’estiu que és tot un èxit, perquè hem de renunciar a tenir estudis universitaris permanents? Creiem que seria interessant oferir estudis relacionats amb sanitat, turisme o agricultura. El que cal fer, però, és oferir a aquests estudiants universitaris, i als joves cerdans que marxen fora a estudiar, la possibilitat de poder trobar feina a la comarca. Ara mateix, la majoria d’estudiants no torna, i estem perdent una gran mà d’obra qualificada. A Puigcerdà no s’hi pot establir, ni volem que ho faci, una empresa química, però si que ho pot fer perfectament una empresa informàtica, que doni feina qualificada a un grapat de gent de la comarca.
El secretari general de Convergència Democràtica de la Cerdanya, Artur Mas, va visitar ahir dijous 3 de setembre la comarca de la Cerdanya.
Primer va ser entrevistat a Ràdio Pirineus, on va repassar els principals temes d’actualitat de la comarca i de Catalunya.
Posteriorment es va reunir amb els membres de l’executiva comarcal de CDC de la Cerdanya i amb l’assemblea de militants de Puigcerdà.
A continuació,a l’Hotel del Prado de Puigcerdà, va tenir lloc un sopar en el qual hi van assistir el president comarcal del partit, Jordi Gassió, el president de la Federació de CDC de l’Alt Pirineu, Albert Alins, l’alcalde de La Seu d’Urgell, Albert Batalla, els alcaldes cerdans de Ger, Prullans, Bolvir, Prats i Sansor, Meranges, Urús i Riu de Cerdanya, regidors dels diferents municipis de la comarca i nombrosos militants i simpatitzants de la federació nacionalista a la Cerdanya.
El líder convergent va repassar els principals reptes que té per endavant el país, destacant-ne dos: com a primera prioritat, la superació de la crisi econòmica i la reactivació econòmica, i en segon lloc, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya, que afecta directament l’autogovern i la capacitat de prendre decisions des de Catalunya.
Mas va defensar que el país necessita un canvi, i perquè aquest canvi sigui possible cal que Convergència i Unió sàpiga fer arribar a la gent el seu programa de govern, i fer-ho amb esperit positiu i constructiu més que no pas de crítica, perquè la principal tasca de l’oposició consisteix en ser una veritable alternativa de govern, en aquest cas al govern tripartit. En va posar diversos exemples, com per exemple la supressió de l’Impost de Successions i Donacions, com ja han fet moltes comunitats autònomes, o que la solució a la crisi no passa per apujar impostos, sinó per aplicar altres mesures, com per exemple reduir les cotitzacions per IRPF a les rendes més baixes.
Segons el secretari general de CDC, aquest canvi només serà possible si aconseguim combatre l’abstenció i fer que la gent vagi a votar.
Així mateix, en el transcurs de la jornada, es van repassar les principals qüestions que afecten a la comarca, com per exemple la situació econòmica de la Cerdanya.
També es va parlar de la nova divisió territorial de Catalunya. Mas va dir que a Catalunya ja hi ha prou administracions públiques, i que qualsevol nova administració que es creï ha de passar, necessàriament, per la supressió d’una de les existents. Així, va posar com a exemple el cas de les vegueries, que s’hauran d’impulsar en substitució de les diputacions provincials i no com una administració més que se suma a les actuals.
En aquest sentit, es va parlar àmpliament del desgavell administratiu que pateix, des de fa anys, la Cerdanya – fruit de la divisió en dues províncies i de dependència de diversos llocs en funció de la matèria de què es tracti – i dels problemes que això origina. Mas va apostar clarament per la necessitat de tractar la comarca com una unitat, i per defensar al Parlament de Catalunya la superació definitiva de les traves administratives que pateixen els cerdans com a conseqüència d’aquesta divisió irracional.
Mas va recordar també que, quan CiU va tenir responsabilitats de govern, ja es van fer passos importants en aquest sentit, com per exemple la creació de l’Oficina d’Atenció Ciutadana que es troba ubicada al Consell Comarcal, que actua com una mena de “finestreta única” i que permet que els ciutadans puguin fer gran part dels tràmits administratius sense haver de sortir de la comarca.
Finalment, i sobre la divisió territorial, els membres del partit a la comarca van defensar que, en aquesta nova divisió territorial, la Cerdanya ha de poder decidir a quina vegueria s’incorpora, així com poder explicar al Parlament català la proposta de Llei específica per a la Cerdanya.
La situació del país és complicada i la crisi no es pot negar, encara que els socialistes la neguessin durant molt de temps. Però d’anar remenant que no anem bé no en traurem res. Ara cal dibuixar un futur millor per Catalunya: molta gent ho espera. A l’oposició li toca, sobretot, ser alternativa de govern. A CiU li toca fer entendre que cal un canvi en positiu, perquè aquest país vol anar millor.
Ara és l’hora de Catalunya i volem ser portadors d’aquest canvi. Catalunya té moltes possibilitats d’anar endavant, però cal que es confiïen el país, i això requereix un canvi d’aires. Per això cal que ens guanyem la confiança dels catalans al carrer, si cal un a un.
Amb la sentència del TC ens juguem l’autogovern de Catalunya. Si disminueix l’autogovern de Catalunya que va aprovar la gent caldrà una resposta serena però contundent. El que no podem fer és resignar-nos i llençar la tovallola. Davant de situacions adverses, els catalans ens hem posat a treballar el dia següent per aixecar el país. Ara seguim tenint problemes amb l’Estat espanyol, i ens cal apel·lar al nostre esperit de superació.
Els socialistes diuen coses diferents en funció de qui parla. Si Rubalcaba diu que el que va aprovar el poble català no ho pot tocar un tribunal, per què l’advocat de l’Estat va presentar uns raonaments, suposadament en defensa de l’Estatut, que en realitat el disminueixen? Que el govern central digui que no hi pot fer res perquè el el Tribunal Constitucional és independent ens ho podríem arribar a creure, però l’advocat de l’Estat no pot disminuir el propi Estatut. El Partit Socialista sembla un campin qui pugui, com ara han fet amb els impostos. En Zapatero, en José Blanco, la ministra Salgado, cadascun han dit coses diferents. Donen una sensació de desgavell i de ser can seixanta.
Els governs de Catalunya i Espanya no fan el que han de fer per sortir de la crisi. Països veïns com França i Alemanya se’n surten. La missió de CiU és insistir que això té solució. El problema és que no estem ben manats, però això es pot canviar.
Cal ajudar la gent que s’ho passa malament, però no podem ser un país cada cop amb més aturats i més subsidis. És un perill perquè ens cal un país dinàmic, amb gent que pugui trobar feina. No pot ser que les hipoteques siguin a trenta anys i els contractes de tres mesos. A vegades resoldre els problemes vol dir solucions difícils que poden ser impopulars.
Al llarg d’aquesta legislatura, el grup municipal de CiU a l’Ajuntament de Puigcerdà ha plantejattot un seguit de propostes i reivindicacions relatives a la xarxa de clavegueram del municipi. A tall d’exemple en recordem algunes:
Desembossament i manteniment periòdic dels embornals del municipi.
Tornar a demanar autorització al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat per poder utilitzar l’aigua de l’estany per netejar la xarxa de clavegueram en els períodes de baixa pluviositat.
Modificació del projecte de les places Santa Maria i Herois (modificar pendents i embornals) per garantir que la xarxade clavegueram pugui funcionar adequadament quan plogui i s’evitin inundacions.
Revisió dels pendents del carrer Doctor Piguillem, que quan plou sempre s’embassa.
Millora de la xarxa de clavegueram del municipi, especialment en aquells punts més problemàtics (barri Incasol, Closa de l’Àngel, sector de la Duana, etc.).
Ens preocupa que carrers que s’han remodelat fa poc temps, com el carrer Doctor Piguillem, presentin sempre problemes d’embassament d’aigua.
I també ens preocupa que no s’atenguessin en el seu moment les demandes reiterades de CiU per revisar el projecte de la plaça Santa Maria-Herois i evitar així problemes importants els dies de pluja. Som conscients que durant els últims mesos hi ha hagut pluges considerables, però això, en cap cas, pot justificar els problemes d’inundacions que s’han produït, per exemple, a l’Hospital de Puigcerdà, i més tractant-se d’una obra com la de la plaça Santa Maria acabada d’estrenar. A més, fins que no se solucioni definitivament aquest problema i es facin totes les modificacions tècniques necessàries a la plaça, hi ha el risc que aquests fets es reprodueixin.
El nostre grup considera, a més, que l’equip de govern hauria d’ésser més respectuós amb les propostes i recomanacions que es fan des del grup del’oposició, ja que en més d’una ocasió el nostre regidor representant a la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de Puigcerdà ja havia advertit que, tal i com estava dissenyat el projecte de la plaça Santa Maria, hi havia el risc seriós d’inundacions a l’Hospital el dia que plogués amb certa intensitat. En definitiva, creiem que és més adequat prestar atenció a les peticions que es formulen des del grup municipal de CiU, i que es fan amb ànim constructiu i voluntat de millora, que no haver d’esperar que es produeixin els problemes per després dir que ja s’hi actuarà.
CiU creu que aquests problemes no són imputables a la realització de l’obra, feta per una empresa de reconeguda solvència en l’execució d’obra pública, sinó que són atribuïbles al projecte en si, realitzat amb precipitació primer i improvisació després.
El grup municipal de CiU considera que la xarxa de clavegueram de Puigcerdà ha quedat obsoleta, que durant els últims anys no s’hi ha fet ni el manteniment adequat ni les inversions necessàries, i que hi ha molts punts del municipi que plantegen problemes de manera habitual i repetida cada vegada que plou, entre ells els que ja s’han citat abans.
Per tot això, el grup municipal de CiU continuarà insistint en les seves propostes principals pel que fa a la xarxa de clavegueram:
Un manteniment adequat i periòdic de la xarxa de clavegueram.
L’adopció de mesures que permetin solucionar els problemes que es produeixen quan plou en determinades zones del municipi que ja estan localitzades.
Una reforma global de la xarxa de clavegueram.
Estendre la doble xarxa (aigües brutes i aigües netes) a tot el municipi.
Entenem que aquesta millora global de la xarxa de clavegueram ha d’ésser una de les accions més prioritàries i urgents que s’han d’implementar durant aquesta legislatura. Tenint en compte el cost d’una inversió com aquesta, i al marge de buscar altres fonts de finançament extern via subvencions, el nostre grup entén que això podria fer recomanable posposar alguna de les actuacions previstes per aquest mandat que no siguin tan urgents per tal de poder assumir aquesta millora de la xarxa de clavegueram.
Els problemes que es produeixen cada vegada que plou per culpa de tenir una xarxa de clavegueram inadequada afecten directament els ciutadans, causant-los molèsties importants i, sovint també, perjudicis econòmics considerables.
Així mateix, tenint en compte l’orografia de Puigcerdà, cal una xarxa de clavegueram i unes reixes i embornals que facin que l’aigua de pluja corri el mínim possible per la superfície, i que a les parts baixes de la Vila la xarxa tingui un major diàmetre.
Pel que fa a la doble xarxa, si bé es cert que totes les obres noves i els sectors nous que s’urbanitzen ja contemplen la doble xarxa, no succeeix així a la gran majoria de la Vila en què la xarxa és anterior. A més, el fet de no tenir una doble xarxa fa que totes les aigües hagin d’anar a parar a la depuradora, tant les brutes com les netes, i que aquesta també vagi quedant petita.
Per tant, defensem que cal dividir la Vila en sectors per tal que, en diferents fases i trams, es pugui anar estenent la doble xarxa per tot el municipi, copiant l’exemple que recentment estan aplicant molts municipis cerdans.
Finalment, com ja apuntàvem, el nostre grup es mostra obert a estudiar totes les inversions previstes per a aquesta legislatura i donar suport a la petició d’un canvi de destí d’algunes de les subvencions concedides, per destinar-les a aquesta reforma global de la xarxa de clavegueram del municipi i a l’extensió de la doble xarxa.
CiU torna a demanar una escola oficial d´idiomes a Puigcerdà
Regio7 CiU reclamarà per via parlamentària que la Cerdanya tingui una escola oficial d'idiomes (EOI). Eudald Casadesús, diputat de la federació nacionalista, ha presentat una proposta de resolució perquè el Parlament exigeixi al Govern que planifiqui, construeixi i posi en funcionament un centre d'aquestes característiques. El diputat de CiU recorda que "aquesta és una petició que ja es va fer durant el debat dels pressupostos de la Generalitat per al 2009, en què es va presentar una esmena per tal que durant aquest any ja es preveiés una primera partida econòmica per poder impulsar aquesta escola a Puigcerdà". També, des de l'Ajuntament de Puigcerdà, a través d'una proposta del grup municipal de CiU, es va aprovar una moció per demanar una EOI a Puigcerdà, segons especifica el diputat. Amb anterioritat a aquesta moció s'havia sol·licitat als serveis territorials d'Educació de Girona una aula d'idiomes, petició que "es va denegar a l'espera de la definició i aprovació del mapa d'idiomes que s'està elaborant", segons Casadesús. CiU recorda en el text de la proposta que actualment "gairebé una trentena de les comarques catalanes ja disposen d'una escola oficial d'idiomes al seu territori, però aquest no és el cas de Puigcerdà i de la Cerdanya". Per a CiU, amb aquesta iniciativa es contribuiria "a avançar en el camp de la formació continuada i a millorar l'oferta formativa per a joves i adults". Casadesús afirma que la situació geogràfica de Puigcerdà i de la Cerdanya fa que la distància als centres més propers sigui molt gran, i més encara "en un territori on la mobilitat és més complexa per les condicions climatològiques en determinades èpoques de l'any i per la insuficient oferta de transport públic, que dificulta la possibilitat de traslladar-se a les escoles oficials més pròximes". El diputat de Convergència i Unió ha avançat que aquest centre "hauria d'oferir, almenys, dues llengües estrangeres: l'anglès, com a idioma estranger més utilitzat i més potent actualment, i el francès per la proximitat geogràfica amb França".
L'alcalde de Puigcerdà, Joan Planella, per la seva banda, s'ha mostrat entusiasmat amb la proposta de CiU.
CIU DEMANA UNA REVISIÓ A FONS DE L’ÀREA DE TURISME DE PUIGCERDÀ
El grup municipal de CiU de Puigcerdà troba inacceptable que encara no s’hagi creat el Consorci Turístic anunciat fa més d’un any i mig
El grup municipal de CiU de Puigcerdà considera que cal una revisió en profunditat de l’àrea de Turisme.
En un context de crisi com el que estem vivint, en què alguns sectors importants d’activitat econòmica de la comarca se n’estan ressentint especialment, s’haurien de redoblar esforços en matèria de turisme, ja que es tracta d’un sector estratègic i vital per a Puigcerdà i per a la Cerdanya en general. Però sembla que l’equip de govern d’ERC-PSC està actuant en la línia contrària.
El portaveu del grup municipal de CiU, Albert Piñeira, ha manifestat que “no s’està fent una bona gestió de l’àrea, i la prova més palpable és que el Consorci Turístic de Puigcerdà, anunciat fa més d’un any i mig, encara no s’ha creat, que el Patronat de Turisme està inoperatiu i ni tan sols es reuneix, i que l’àrea de Turisme s’ha convertit només en l’àrea de Festes”.
El grup municipal de CiU de Puigcerdà troba inacceptable que encara no s’hagi creat el Consorci Turístic anunciat fa més d’un any i mig, concretament el gener de 2008. No és seriós que la regidora de Turisme, Maria Jesús Vacas, faci aquest anunci i que després de tot aquest temps encara estigui tot igual. El portaveu de CiU considera que quan això succeeix és perquè “la regidora fa un anunci per aconseguir un titular de diari quan encara no té clar ni el projecte, ni els objectius, ni com s’ha d’implementar”. Piñeira ha afegit que, amb tot això, al final “no tenim ni una cosa ni l’altra: ni el Consorci Turístic ni un Patronat de Turisme que funcioni”. A més, el nostre grup municipal ha plantejat aquesta qüestió en diferents plens de l’Ajuntament de Puigcerdà, sense que se’ns hagi pogut aclarir res per part de la responsable de l’àrea.
Per altra banda, considerem que els diners que es destinen al Patronat de Turisme no serveixen per fer una promoció turística real i efectiva, perquè la major part del pressupost va a parar a festes. El Patronat de Turisme ha tancat els resultats de l’exercici 2008 amb un dèficit de 78.000 euros, principalment per les desviacions de pressupost que han experimentat les Festes de la Vila. Podem posar com a exemples la Festa Major (on es van gastar 24.000 € més dels pressupostats), la Festa de l’Estany (19.000 € més dels pressupostats) o la Festa del Trinxat (també 19.000 € més).
El nostre grup municipal, com ja ha insistit en moltes ocasions, considera que “s’hauria de separar l’àrea de Turisme de l’àrea de Festes i que ambdues tinguessin pressupostos diferenciats”. En aquest sentit, considerem que les Festes de la Vila s’haurien de tractar en el marc de la Comissió de Festes i la promoció turística des del Patronat de Turisme o des del Consorci Turístic, si és que finalment s’acaba creant.
A més, volem recordar que el nostre grup municipal fa temps que defensa la cooperació entre sector públic i privat per poder impulsar una bona promoció turística, i el Consorci Turístic podria ser una eina útil i eficaç en aquesta direcció, sempre i quan es facin les coses ben fetes i s’abandoni la improvisació i la inacció.
REl Govern de la Generalitat repeteix que l’acord de finançament a què han arribat compleix l’Estatut però l’anàlisi detallada demostra que no és veritat. No es compleix l’Estatut i no es compleix el canvi de model al qual aspiràvem.
RL’acord afirma que “se respetaran los resultados del modelo de 2001 para que ninguna comunidad autónoma pierda con el cambio de modelo a través de la garantía de statu quo”. És a dir, diuen que fan un nou model, però alhora garanteixen que ningú perdrà el seu status actual. És evident, doncs, que tot alhora no pot ser i per tant, no hi ha canvi de model, malgrat que aquest era l’objectiu pel qual es va fer l’Estatut: un model més just que limités la solidaritat i que servís per reduir el dèficit fiscal.
RNo es compleix la bilateralitat. L’acord de finançament és taxatiu: afirma que “no será precisa la reunión de la comisiones mixtas para dar efecto a lo previsto en relación a las necesidades globales de financiación”.
RNo es té en compte l’esforç fiscal. L’article 206.3 estableix que s’ha de garantir un finançament similar per totes les comunitats autònomes per prestar els serveis d’educació, sanitat, i serveis socials sempre i quan portin a terme un esforç fiscal similar. Això s’ha obviat.
RLa realitat és que Catalunya tindrà menys euros per habitant en sanitat, educació i serveis socials que moltes altres comunitats autònomes com ara Andalusia. Pagarem per renda i cobrarem per població (és a dir, sense tenir en compte l’esforç fiscal, quan això és el que s’havia de canviar), i a més, ajustada a la baixa, perquè els criteris que fixa l’Estatut per rectificar la població no s’han tingut en compte (immigració, costos diferencials, densitat de població, dimensió dels nuclis urbans i població en situació d’exclusió social).
RNo es compleix l’ordinalitat. Estar per sobre de la mitjana no és el mateix que complir l’ordinalitat (no perdre llocs en el rànquing de renda per càpita després de contribuir a la solidaritat). Per complir-se, ens hauríem de situar 17 punts per sobre de la mitjana, després d’aportar a la solidaritat, i no 5, com diu el tripartit que ens situarem. És a dir, 3 vegades menys.
RDesapareix el Consorci Tributari. El mes de gener, el Govern, en el seu document de resposta al document Solbes, deia que faltaven garanties per l’establiment del Consorci. Ara, ha desaparegut.
RLa resolució que va aprovar el Parlament (amb els vots de CiU i el tripartit) el 2 d’octubre de l’any passat fixava que el nou model de finançament havia de servir per reduir el dèficit fiscal. Tenint en compte els 16.735 M€ de dèficit i les xifres que diu el tripartit que aconseguirem està clar que no es podrà reduir.
RCiU li ha fet quatre preguntes avui al conseller Castells durant el ple del Parlament, les quals han quedat sense resposta:
- Què ha canviat del model que el desembre va proposar Solbes? Salgado va afirmar diumenge que pràcticament res. El mes de gener, el tripartit va presentar un document que va qualificar com una esmena a la totalitat a aquell model. Deia que no es complia la bilateralitat, la ponderació de població, l’ordinalitat, el Consorci Tributari...Per què l’ha acceptat ara?
- Quants recursos per habitant tindrem per sanitat, educació i serveis socials? I la resta de comunitats autònomes?
- Quines comunitats quedaran per sota la mitjana? Està clar que totes les comunitats no podran estar per sobre de la mitjana com va prometre Zapatero.
- D’on surten els 4.028 M€ (fins avui 3.855M€)?
REl fet és que el tripartit no ha explicat encara d’on surten les xifres que han anunciat. Unes xifres, per cert, molt precises. El que si sabem és que si sumem totes les quantitats que diuen que rebran totes les comunitats autònomes suma 13.918 M€, mentre que el Govern espanyol diu que només aportarà 11.000 M€.
CiU denuncia que Renfe envia tota la “ferralla” de rodalies a la mitja distància de Catalunya, que s’està convertint en “un punt de reciclatge”
Rull afirma que avui els serveis de regionals catalans estan proveïts per les unitats més antigues de la flota de Renfe i que les noves unitats que operen a Madrid no arriben a Catalunya
El Portaveu d’Infraestructures de CiU al Parlament de Catalunya, Josep Rull, denuncia que “Renfe envia tota la ferralla de rodalies a la mitja distància, que s’està convertint en un punt de reciclatge”. En aquest sentit, Rull afirma que “avui els serveis regionals catalans estan proveïts per les unitats més antigues de la flota de Renfe i que les noves unitats, més modernes, que ja operen a Madrid no arriben a Catalunya, tot i el compromís que l’Estat va adquirir fa dos anys”.
Per tant, lamenta que “Renfe està agreujant la situació precària del servei de mitja distància amb l’aportació dels trens més obsolets procedents de rodalies”.
Això contrasta amb què “és amb els regionals de Catalunya on es recapta la meitat dels ingressos que es generen al conjunt de l’Estat”.
El diputat de CiU detalla que ara rodalies quan substitueix un tren S-440 (de l’any 1975) per un CIVIA, la S-440 substituïda passa a regionals i que els serveis de mitja distància de Catalunya estan proveïts per les unitats més antigues de tota la flota de Renfe: S-440 (van entrar en servei l’any 1975), S-470 (van entrar en servei l’any 1975) i S-448 (van entrar en servei l’any 1987).
Trens que no haurien de circular per qüestions de seguretat
A més, Rull alerta que “s’estan donant situacions perilloses per als usuaris”, ja que a Catalunya avui dia “hi circula un Catalunya Express S-448, sense portes automàtiques”. Es tracta d’un tren que pot anar a 160 km/h i en el qual “qualsevol usuari podria obrir les portes enmig del trajecte”.
També detalla que en aquest context de material obsolet i precari, atesa la manca de material, “està circulant la unitat S-448 002, que va patir l’accident de Torredembarra ara fa dos anys, amb un vagó menys (el més malmès) que no s’ha pogut reintegrar”. També constata “els problemes que hi ha amb l’aire condicionat” i que “les avaries en els sistemes d’aires en ple estiu ja formen part d’una rutina inadmissible.”
